Book Description

Aquesta Tesi descriu la preparació de varis híbrids formats per nanotubs de carboni i material inorgànic per a diferents aplicacions, que van des de l'electrònica fins a la biomedicina. El propòsit d'aquesta recerca ha estat treballar en la funcionalització de nanotubs de carboni mitjançant la decoració externa i l'emplenat amb materials inorgànics per obtenir híbrids amb propietats funcionals. Com a pas previ a la funcionalització, els nanotubs de carboni s'han de purificar per a eliminar les impureses no desitjades. En aquesta Tesi, hem proposat un mètode de purificació per a nanotubs de carboni multicapa consistent en l'ús servir vapor d'aigua, que és un agent oxidant lleu. Hem investigat l'efecte del temps de tractament amb vapor d'aigua en el grau de purificació i escurçament dels nanotubs de carboni. Hem vist que la purificació amb vapor d'aigua genera mostres de nanotubs de carboni d'alta qualitat i amb les puntes obertes. A més, hem apreciat que la seva llargada pot ser modulada fàcilment. Un cop purificats els nanotubs de carboni, hem preparat diferents tipus d'híbrids mitjançant la incorporació del material a les seves parets. Hem procedit a la decoració externa dels nanotubs de carboni amb nanopartícules d'òxid de ferro superparamagnètiques a través d'un mètode dut a terme in situ. S'ha aconseguit obtenir un agent de contrast dual tant per ressonància magnètica com per imatge nuclear a través del etiquetat de les nanopartícules amb 99mTc. A més, s'ha mostrat que l'ús de nanotubs de carboni més curts milloren les propietats magnètiques de l'híbrid, obtenint així valors de relaxivitat més elevats. D'altra banda, hem incorporat de manera covalent clústers de metalacarborans a les parets de nanotubs de carboni monocapa, formant un híbrid amb alt contingut de 10B, que serà apropiat per la teràpia per captura neutrònica de bor. Diferents rutes sintètiques han estat investigades. La dispersabilitat de l'híbrid resultant ha estat més alta que en el cas dels nanotubs de carboni monocapa oxidats i, per tant, l'híbrid és un candidat potencial per a aplicacions biomèdiques. Finalment, hem investigat l'emplenat de nanotubs de carboni multicapa amb un sòlid van der Waals per capil·laritat del material en la seva fase fosa. Hem reportat per primer cop la formació de nanotubs monocapa inorgànics dins dels nanotubs de carboni. Així mateix, hem investigat la transformació dinàmica dels nanomaterials encapsulats sota la irradiació amb un feix d'electrons. També hem demostrat, utilitzant la teoria de la funció de densitat, que els nanotubs monocapa inorgànics són estables. Els resultats presentats en el marc d'aquesta Tesi expandeixen la capacitat dels híbrids formats per nanotubs de carboni i material inorgànic.